DESDELDESVAN

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS

Soy esa fruta dulce que engrosa el labio
pero también la boca que clama el abandono,
ese cuerpo excitado de las hijas más bellas,
junto a la sangre espesa de las madres inertes.

Solo buscaba un vientre donde quedarme,
hacer punto de cruz para olvidar mis cruces,
como una anciana amnésica que aprieta entre sus muslos
la aguja del recuerdo del amante.

Carmen Aliaga 

Imagen: Puerta de Valencia, col. J.L. Cintora

No todo es limpio                   No todo es limpio

como el hombro desnudo     como el hombro desnudo

de una adolescente;               de una adolescente.

ni fresco como                         Ni todo es fresco

la lluvia inesperada                 como la lluvia inesperada

de un lunes.                             de un lunes.

Hay plomo y yeso

que me atornillan,

los picos de las aves                    Los picos de las aves

son duros,                                     son duros.

los ríos pasan por las ciudades Los ríos cortan las                                                                                            ciudades

con el espejo roto.                      con el espejo roto

No es todo limpio,                   

ni es todo amable                     No es todo amable

como un recuerdo                   como un recuerdo

al echarse en la cama;           al echarse en la cama.

Ya sabes que el tiempo,         Sabes que el tiempo,

cuando quiere, te arranca     cuando quiere te arranca.

(Tu balcón está solo

sobre la plenitud del huerto)…

No es todo limpio.

Desde el primer momento,

he visto el mar a través de mi sangre.

Fernando Ferreró, "De la cuestión y el gesto" Del Blog de Javier Barreiro

https://javierbarreiro.wordpress.com/2013/11/13/la-poesia-antirretorica-de-fernando-ferrero/

UN POEMA DE ANDRÉS ORTIZ-OSÉS:

La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol
farem lentes rodones encerclant el foc.
Com la terra que gira al voltant del sol
farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa,
cada any per Sant Joan ens fa una visita.
Adormo els infants i faig que somiïn,
enamoro els grans o faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris,
fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris,
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant,
per passar l’estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?
Soc immortal.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants,
li veureu les banyes, el barret i els guants.