Blogia
DESDELDESVAN

TOTS ELS NOMS DE BARCELONA

TOTS ELS NOMS DE BARCELONA

Mañana se presenta en Barcelona el libro de David Izquierdo Salas, una novela bien documentada que realiza un recorrido por la historia de la ciudad, de momento en catalán con el título de "Tots els noms de Barcelona"

Ver más y leer el primer capítulo en la página:

www.totselsnomsdebarcelona.com

"L’origen del nom de Barcelona no està clar, tot i que hi ha teories més o menys probables. Una d’elles, considerada com a mite per la majoria d’historiadors, diu que va ser el general cartaginès Amilcar Barca qui la va fundar cap al segle III a.C. La mateixa llegenda explica que els romans, un parell de segles després, ja la van trobar fundada amb el nom de Barca Nona (Barca nova, o novena).

 La teoria més probable, però, explica que el nom de Barcelona prové de l’iber Barkeno. Barkeno seria, doncs, un primitiu poblat iber erigit al cim del Mons Tàber - on ara hi ha la catedral -.
 
 Quan els romans arriben a la península i la romanitzen, funden la ciutat de Bàrcino sobre el poblat de Barkeno. Bàrcino seria, simplement, la llatinització del nom iber.

Hem de considerar que la paraula Bàrcino es pronunciava Bár-ki-no. Quan arriben els visigots el nom evoluciona cap a Barchinona, essent la pronunciació més probable Bar-ki-nó-na.

 El 711 els musulmans entren a la península, i al llarg dels anys posteriors van avançant cap al nord. Van arribar a Barchinona cap al 718, ocupant-la. El nom de la ciutat passaria a ser Medina o Madinat Barshiluna. També apareix com Barshiluna o Barshaluna. Sigui com sigui, la seva pronunciació devia ser propera al mot Bar-xi-lú-na.

 L’any 801 els carolingis reconquesten la ciutat. La plaça esdevé la més important al nord de la frontera, que queda estabilitzada a les terres del Penedès, amb poques variacions durant segles. El seu nom es torna a cristianitzar, esdevenint altra cop Barchinona.

 Amb les dècades el fonema chi es va anar endolcint fins convertir-se en s, i la primera n es va convertir en l a causa d’un fenomen anomenat dissimilació de sonants.
I ja ho tenim: Barcelona.

 Amb l’aparició de l’impremta el nom pren rellevància als documents oficials i ja no varia més, arribant fins als nostres dies.

 Però no són aquests els noms de Barcelona més importants N’hi ha d’altres, els dels seus habitants, que la fan viva i eterna. Ells són, en el fons, els veritables noms de la ciutat."

Presentació del llibre dijous 28 de juny a les 12:30 a l'Ateneu Barcelonès, C/Canuda 6. La presentació la farà el premi Sant Jordi d'aquest any Sebastià Alzamora. Un luxe!!
La novel·la ja està a moltes llibreries, i si vols que te la portem a casa, a www.totselsnomsdebarcelona.com hi trobaràs l'enllaç.

2 comentarios

Mariano Ibeas -

Hablaremos con el autor__ es de la familia__ y con la editorial... y todo se andará. Un saludo
M.I.

jorge del hoyo alcazar -

cuando sera el libro en castellano sin mas un saludo